L’Ajuntament de Barcelona ha presentat una candidatura per al districte de Ciutat Vella a la convocatòria del Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029, impulsat per la Generalitat. El projecte sol·licita un cofinançament de 12,5 milions d’euros per executar un pla de transformació urbana i social valorat en 25 milions, que l’Ajuntament complementarà amb una aportació equivalent. La proposta se centra en la rehabilitació d’habitatges, la millora de l’accessibilitat i l’enfortiment del teixit social en un dels districtes amb l’índex de vulnerabilitat més alt de la ciutat.
Un pla integral per a les necessitats del districte
El projecte dissenyat pel consistori barceloní, ja aprovat per la Comissió de Govern, articula un total de 31 actuacions destinades a abordar els reptes estructurals de Ciutat Vella. El districte es caracteritza per tenir un dels parcs immobiliaris més envellits de Barcelona, fet que requereix intervencions profundes. El pla s’estructura sobre tres eixos principals: la rehabilitació d’edificis, la transició ecològica i l’acció sociocomunitària, amb l’objectiu de combatre les desigualtats de manera estructural.
Si la candidatura resulta seleccionada, aquests 25 milions d’euros s’afegirien als 30 milions que el Pla de Barris municipal ja preveu destinar a Ciutat Vella fins al 2028. En conseqüència, la capacitat d’inversió per a la transformació del districte ascendiria a un total de 55 milions d’euros. L’alcalde, Jaume Collboni, ha subratllat que el projecte combina la millora de l’espai físic amb un acompanyament social per enfortir la convivència veïnal.
Actuacions prioritàries en habitatge i accessibilitat
Dins del conjunt d’actuacions previstes, destaquen dues iniciatives concretes. La primera és la rehabilitació integral de l’antiga casa fàbrica de Can Seixanta, situada al número 20 del carrer Riereta, al barri del Raval. Aquesta intervenció permetrà la creació de deu nous habitatges de protecció oficial en un edifici històric que el govern municipal va adquirir per evitar-ne la conversió en pisos de luxe.
El segon pilar és un nou programa per a la instal·lació d’ascensors. Les dades del consistori indiquen que el 75% dels edificis de més de dues plantes del districte no disposen d’aquest equipament. Aquesta mancança afecta especialment la qualitat de vida de la gent gran, ja que un 32,4% de les persones majors de 65 anys hi viuen soles. Segons estimacions municipals, l’obtenció del finançament permetria accelerar el ritme d’instal·lació fins a assolir una trentena d’edificis mensuals.
Per planificar amb més precisió les futures intervencions, l’Ajuntament ha encarregat un estudi diagnòstic a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) sobre l’estat del parc d’habitatges de Ciutat Vella.
El context de la “llei de barris”
L’alcalde Jaume Collboni ha celebrat la recuperació per part de la Generalitat de la coneguda com a “llei de barris”, una eina de transformació urbana que va ser impulsada durant els governs de Pasqual Maragall i José Montilla entre el 2004 i el 2010. El govern català actual ha reactivat aquest programa amb una dotació de 1.600 milions d’euros per al període 2025-2029, dels quals 1.000 milions seran aportats per la Generalitat i 600 pels ajuntaments.
Barcelona ja va recuperar aquest model fa vuit anys amb la creació del seu propi Pla de Barris, que actualment intervé en 27 zones prioritàries de la ciutat. La presentació de la candidatura de Ciutat Vella a la convocatòria catalana s’emmarca en aquesta línia de treball. La Generalitat té previst resoldre el concurs de subvencions abans que finalitzi l’any.
