En un escenari marcat per la imminència d’una reunió clau entre el govern espanyol i la Generalitat, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha intensificat la seva pressió per assolir un nou model de finançament. La formació ha anunciat una iniciativa legislativa pròpia per a la cessió integral de la recaptació i gestió dels impostos, començant per l’IRPF, al mateix temps que avancen unes negociacions bilaterals que apunten a un acord de contingut més limitat. Aquesta doble via de treball reflecteix la complexitat d’un debat que entrellaça les necessitats de suport parlamentari a Madrid, els equilibris territorials i importants reptes tècnics i legals.
L’ofensiva d’Esquerra Republicana per la sobirania fiscal
El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha comunicat la presentació imminent d’una proposició de reforma legislativa al Congrés dels Diputats. La proposta persegueix la modificació de les lleis que regulen la recaptació tributària (lleis 8/1980, 22/2009 i 16/2010) per tal que la Generalitat de Catalunya assumeixi la recaptació i administració de la totalitat de l’IRPF generat al seu territori, un volum que s’estima en 25.000 milions d’euros anuals. L’objectiu a llarg termini, segons la formació, seria estendre aquesta capacitat a la resta de tributs.
Aquesta maniobra es produeix com a resposta a la incertesa sobre els resultats de la comissió bilateral entre administracions. ERC condiciona el seu suport a futures iniciatives dels executius espanyol i català a l’obtenció de resultats concrets en matèria de finançament. Entre les seves exigències figura que l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) pugui exercir les seves funcions amb plenitud, sense subordinació a l’agència estatal, i que qualsevol acord respecti el principi d’ordinalitat. Junqueras adverteix els socialistes que un incompliment dels seus compromisos podria deixar-los en una posició de desavantatge polític, fins i tot respecte al Partit Popular, el líder del qual ha admès la necessitat de millorar el finançament català.
La negociació entre governs: recaptació sense gestió
Paral·lelament a l’acció política d’ERC, els governs de Pedro Sánchez i Salvador Illa negocien un acord que es podria anunciar pròximament. Segons fonts coneixedores de la negociació, el pacte contemplaria que l’ATC recapti el 100% de l’IRPF a partir de l’any 2026. Aquest moviment es presenta com un primer pas cap a l’anomenat “finançament singular”, pactat en els acords d’investidura.
No obstant això, l’abast d’aquest possible acord seria substancialment inferior a les aspiracions republicanes. El model que es perfila es limita, de moment, a la recaptació dels fons. L’ATC actuaria com a recaptadora, però hauria de transferir la totalitat dels ingressos a la Hisenda estatal, que conservaria les competències de gestió, liquidació i inspecció de l’impost. Fonts d’ERC qualifiquen aquest avenç d’insuficient, ja que no altera l’autonomia financera real de la Generalitat. La meta final, afirmen, és obtenir el control efectiu sobre els recursos recaptats per poder decidir quina part es transfereix a l’Estat en concepte de serveis prestats i solidaritat interterritorial.
El rerefons polític: suports parlamentaris i equilibris territorials
L’acceleració de les converses respon a una confluència de factors estratègics. El govern de Sánchez depèn del suport parlamentari d’ERC per garantir l’estabilitat de la legislatura. Alhora, l’executiu de Salvador Illa necessita exhibir progressos en el compliment dels acords d’investidura signats amb els republicans, que fixaven el 30 de juny de 2025 com a data límit per definir un nou model basat en la sobirania fiscal.
La posició de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, afegeix una capa de complexitat a l’equació. La seva condició de candidata a la presidència d’Andalusia l’obliga a actuar amb cautela per no ser percebuda com la impulsora d’un tracte de favor a Catalunya, fet que ha ocasionat retards en la negociació. Aquesta situació, sumada a la contestació interna de líders socialistes com Emiliano García-Page, ha portat a la recerca d’un acord ràpid que algunes fonts descriuen com una operació de projecció pública amb un contingut pràctic limitat.
Els obstacles tècnics i el complex horitzó legislatiu
Més enllà de la voluntat política, la implementació d’un nou model de finançament enfronta dificultats considerables. El traspàs de la simple recaptació de l’IRPF ja suposa reptes tècnics notables, com l’adaptació dels sistemes informàtics, el traspàs de funcionaris i la modificació dels procediments administratius per a totes les empreses que operen a Catalunya.
El camí cap a la gestió integral de tots els tributs, tal com preveu l’acord d’investidura PSC-ERC, és encara més ardu. Aquesta fita requereix una reforma de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA), que exigeix una majoria absoluta al Congrés. Aquesta majoria parlamentària es presenta difícil d’assolir, atesa l’oposició frontal del Partit Popular, que ja ha anunciat recursos legals, i les reticències d’altres comunitats autònomes. Conscient d’aquest obstacle, ERC ha començat a modular el seu llenguatge, prioritzant el concepte de “finançament just” en detriment de “finançament singular”, en un intent de sumar suports més enllà del seu espectre polític habitual.
