El govern dels Estats Units, per boca del seu secretari d’Estat, Marco Rubio, ha comunicat aquest dimecres la implementació d’una nova directriu que afectarà la concessió de visats. La mesura s’aplicarà a aquells funcionaris estrangers que l’administració nord-americana consideri implicats en actes de censura contra la llibertat d’expressió de ciutadans estatunidencs. Les regulacions europees sobre contingut digital semblen ser un dels principals objectius d’aquesta acció diplomàtica.
Nova política de visats des de Washington
L’anunci formalitza “una nova política de restricció de vises que s’aplicarà als estrangers responsables de censurar la llibertat d’expressió als Estats Units”. Segons el comunicat emès pel Departament d’Estat, resulta “inacceptable que funcionaris estrangers emetin o amenacin amb emetre ordres d’arrest contra ciutadans o residents estatunidencs per publicacions en xarxes socials en plataformes estatunidenques mentre es trobin físicament en territori estatunidenc”. La nota afegeix que és “igualment inacceptable que funcionaris estrangers exigeixin que les plataformes tecnològiques estatunidenques adoptin polítiques globals de moderació de contingut o participin en activitats de censura que excedeixin la seva autoritat i s’estenguin als Estats Units”. El text conclou amb una advertència contundent: “No tolerarem intrusions en la sobirania estatunidenca, especialment quan aquestes intrusions soscavin l’exercici del nostre dret fonamental a la llibertat d’expressió”.
La llibertat d’expressió com a argument central
El secretari Rubio ha subratllat que “la llibertat d’expressió és un dels drets més preuats que gaudim com a estatunidencs”. Afirma que, tot i que es prenen mesures internes per defensar aquest dret, s’observen “casos preocupants de governs i funcionaris estrangers que prenen les regnes”. Segons Rubio, “durant massa temps, els estatunidencs han estat multats, assetjats i fins i tot acusats per autoritats estrangeres per exercir el seu dret a la llibertat d’expressió”. La nova política es recolza en la Llei d’Immigració i Nacionalitat, que permet al secretari d’Estat declarar inadmissible qualsevol estranger l’entrada del qual “pogués tenir conseqüències potencialment adverses i greus per a la política exterior dels Estats Units”. Les restriccions podrien afectar també a determinats familiars dels assenyalats.
Europa, en el punt de mira
Encara que els comunicats oficials no especifiquen noms ni països concrets, les referències apunten cap a la Unió Europea i la seva Llei de Serveis Digitals. Aquesta normativa comunitària imposa obligacions a les grans tecnològiques, majoritàriament nord-americanes, i a les xarxes socials per combatre la desinformació i moderar continguts. Prèviament, el vicepresident J. D. Vance ja havia expressat la seva preocupació per la situació de les llibertats a Europa durant la Conferència de Seguretat de Munic. Un alt funcionari del Departament d’Estat va assenyalar recentment casos al Regne Unit, on s’haurien produït detencions per publicacions crítiques en línia, i a Alemanya, on es critica l’ús de sistemes de monitorització de l’expressió en línia sota el pretext de combatre la desinformació.
Un context de tensions i contradiccions
Aquesta decisió es produeix en un marc particular. Fa poc, el mateix Rubio va ordenar la interrupció d’entrevistes per a visats d’estudiant per examinar el contingut de les xarxes socials dels aspirants. Paral·lelament, l’administració Trump ha mantingut diversos litigis amb mitjans de comunicació. A més, el ministre de Salut, Robert F. Kennedy Jr., ha insinuat la possibilitat de restringir publicacions de científics governamentals en determinades revistes mèdiques. Fora d’Europa, la disputa entre Elon Musk, propietari de X, i el jutge del Tribunal Suprem brasiler, Alexandre de Moraes, per l’eliminació de publicacions, també ressona en aquest context, havent resultat en sancions prèvies contra el magistrat.
Implicacions i reaccions futures
De moment, no s’ha detallat com s’aplicarà aquesta política restrictiva de visats ni quins seran els criteris exactes per determinar la “complicitat” en actes de censura. L’abast i les conseqüències pràctiques d’aquesta mesura són encara incertes, però és previsible que generin una resposta per part de les institucions i països europeus que es puguin sentir al·ludits. Aquesta iniciativa se suma a un debat més ampli sobre la regulació de l’espai digital i la sobirania nacional en un món interconnectat.
