La ciutat de Los Angeles es troba en una situació d’emergència després que l’alcaldessa, Karen Bass, decretés el toc de queda al centre urbà. La decisió arriba com a resposta a cinc jornades de protestes intenses contra les operacions de l’Agència d’Immigració i Duanes (ICE), que han culminat amb episodis de vandalisme i saquejos. La presència de 700 marines i 4.000 membres de la Guàrdia Nacional, desplegats per ordre directa del president Donald Trump, ha elevat la crispació a un nivell crític, transformant el cor de la metròpoli californiana en un escenari de xoc social i polític.
L’alcaldessa imposa el toc de queda per frenar la violència
“He declarat una emergència local i emès un toc de queda per aturar el vandalisme i els saquejos”, va comunicar l’alcaldessa Karen Bass en una roda de premsa. La mesura, que s’aplica des de les vuit del vespre fins a les sis del matí en una àmplia àrea del centre, busca restablir l’ordre després que 23 negocis patissin danys milionaris. Bass va voler distingir entre els manifestants pacífics i els individus violents, i va assegurar que les autoritats arrestaran qualsevol persona que incompleixi la restricció. Tanmateix, va admetre la manca de comunicació amb el govern federal sobre els plans dels marines i dels agents d’immigració. “Demano al President que aturi les batudes perquè puguem recuperar l’estabilitat a la ciutat”, va afegir, reflectint la impotència municipal davant la intervenció federal.
La resposta de Trump: mà dura i desplegament militar
Des de Washington, la perspectiva és completament diferent. El president Donald Trump no només ha defensat la seva decisió de militaritzar la ciutat, sinó que ha amenaçat d’estendre aquest model a altres localitats que s’oposin a les seves polítiques migratòries. “Aquesta és la primera de moltes operacions. Si no haguéssim actuat amb força, hauríem vist el mateix a tot el país”, va declarar. Trump ha qualificat els manifestants d’insurrectes i ha insinuat la possible aplicació de la Llei d’Insurrecció de 1807, una normativa que li permetria atorgar el control dels carrers a l’exèrcit. En el seu discurs, va afirmar haver “frenat un desastre” a Los Angeles, atribuint-se el mèrit d’haver evitat una violència més gran.
El governador de Califòrnia acusa Trump d’autoritarisme
La resposta més contundent a l’acció presidencial ha provingut del governador de Califòrnia, Gavin Newsom. En una compareixença televisada amb un marcat to presidencial, Newsom va descriure les accions de Trump com un “abús de poder flagrant” i el va acusar d’operar com un règim totalitari. “La democràcia està sent atacada davant dels nostres ulls. El moment que temíem ha arribat”, va expressar, visiblement afectat.
Newsom va criticar que el president “inflamés una situació ja combustible” en lloc de protegir la ciutadania, i va traçar un paral·lelisme amb l’assalt al Capitoli del 6 de gener de 2021. “Trump no s’oposa a la violència sempre que li convingui”, va sentenciar. El governador ha intentat bloquejar el desplegament militar a través d’una moció judicial d’emergència, argumentant que “Trump està enfrontant l’exèrcit dels Estats Units contra els seus propis ciutadans”.
El pols als carrers: entre la protesta pacífica i els aldarulls
Cada nou dia a Los Angeles és una incògnita. La vida dels ciutadans s’ha vist alterada, com demostra la suspensió d’una funció de la Filharmònica de la ciutat per trobar-se dins del perímetre del toc de queda. Malgrat la prohibició, centenars de manifestants han continuat desafiant la mesura i les detencions massives s’han succeït, amb un total de 378 arrestos en els darrers quatre dies.
La realitat als carrers és complexa. Durant el dia, les protestes han estat majoritàriament pacífiques. Una vigília al parc Gloria Molina Grand va aplegar familiars d’immigrants detinguts i fins i tot va comptar amb la presència de l’alcaldessa Bass, en un gest de solidaritat. Aquests moments de recolliment contrasten amb els enfrontaments i els intents de tallar autopistes, que han estat dissolts ràpidament per la policia.
