El Papa Lleó XIV ha mantingut aquest dissabte al matí una trobada de caràcter privat amb els cardenals que dijous passat el van elegir com a nou pontífex a la Capella Sixtina. En aquesta reunió, on Robert Prevost ha tingut molt present el record i el llegat del Papa Francesc, han transcendit algunes de les seves primeres reflexions com a cap de l’Església Catòlica. Entre aquestes, destaca la confirmació del motiu pel qual va adoptar el nom de Lleó per al seu papat, un gest que ha volgut vincular directament als grans desafiaments socials i laborals del món contemporani, seguint l’estela d’un dels seus predecessors.
El llegat de Lleó XIII i Francesc com a guia del pontificat
Tal com ha revelat als cardenals, la raó principal per escollir el nom de Lleó XIV rau en l’exemple de Lleó XIII, autor de la “històrica” encíclica Rerum Novarum (1891), en què va afrontar amb decisió la denominada “qüestió social” en el context de la primera gran revolució industrial. “En sentir-me cridat a prosseguir aquest camí”, ha indicat el nou Papa als purpurats, “vaig pensar a prendre el nom de Lleó XIV. Hi ha diverses raons, però la principal és perquè el papa Lleó XIII, amb la històrica Encíclica Rerum Novarum, va afrontar la qüestió social en el context de la primera gran revolució industrial i avui l’Església ofereix a tothom el seu patrimoni de doctrina social per respondre a una altra revolució industrial i als desenvolupaments de la intel·ligència artificial, que comporten nous desafiaments en la defensa de la dignitat humana, de la justícia i el treball”.
En aquesta línia programàtica, Lleó XIV ha refermat la seva aposta per continuar la “valuosa herència” del seu predecessor immediat, Francesc. Ha subratllat la importància de la “cura amorosa dels febles” i la necessitat d’establir un diàleg “valent i confiat amb el món contemporani”. El pontífex ha reconegut davant els cardenals que accepta “un jou que clarament supera no només les meves forces, sinó les de qualsevol altre”, en referència a la responsabilitat del papat, i ha agraït els “consells, suggeriments i propostes concretes” que molts d’ells li van fer arribar durant les congregacions prèvies al conclave i en aquests primers moments.
Un cor llatinoamericà: la imatge viral i el seu servei a Chiclayo
La profunda connexió de Lleó XIV amb Llatinoamèrica, i en particular amb el Perú, on va ser bisbe de la diòcesi de Chiclayo durant vuit anys, s’ha fet palesa aquests dies amb la difusió d’una fotografia que s’ha tornat viral. La imatge mostra el llavors bisbe Prevost, amb un davantal, servint-se un plat de menjar casolà típicament peruà, amb frejoles, arròs i un guisat de pollastre. El secret darrere d’aquesta instantània, però, és que aquella generosa ració no era per a ell, sinó per ser repartida entre persones sense recursos de Chiclayo. Gaby Ruzasto, col·laboradora de la cuina parroquial on es va prendre la fotografia, situada prop de la catedral, ha relatat a l’agència Efe com eren d’habituals les visites de Prevost a aquella petita i humil cuina que diàriament prepara desenes de racions per a persones sense llar i migrants. “El papa Lleó XIV és molt proper, a la cuina ens visitava i observava quins aliments es preparaven”, explica Ruzasto, tot i que afegeix amb un somriure que, efectivament, el nou Papa gaudia del menjar del nord del Perú, especialment del “seco de cabrito”.
Detalls simbòlics i primeres reaccions internacionals
Els símbols també han acompanyat els primers moments del nou pontificat. La creu pectoral que va lluir Lleó XIV dijous passat, dia de la seva elecció, quan es va presentar al món des de la Lògia Central de la Basílica de Sant Pere, conté una relíquia de Sant Agustí –consistent en uns fragments d’ossos del bisbe d’Hipona– i de la seva mare, Santa Mònica. A més, segons informa Vatican News, la creu incorpora altres tres relíquies: de Sant Tomàs de Villanueva, arquebisbe de València que va viure entre els segles XV i XVI i que va ser un reconegut reformador de la vida religiosa; del beat Anselm Polanco, bisbe de Terol, assassinat durant la Guerra Civil Espanyola; i del venerable Giuseppe Bartolomeo Menochio, sagristà papal des del 1800, que va servir l’Església durant la convulsa època napoleònica.
Des d’Itàlia, el cardenal Pietro Parolin, Secretari d’Estat del Vaticà i considerat per molts analistes com un dels principals “papables” abans del conclave, ha expressat en una carta oberta al Giornale di Vicenza la seva impressió per la “serenitat que brillava al rostre [de Prevost] en moments tan intensos i, en cert sentit, ‘dramàtics’, perquè canvien per complet la vida d’un home”. Parolin també ha confirmat que l'”Accepto” del nou Papa va ser seguit d’un “aplaudiment molt llarg i calorós” per part dels cardenals electors.
Pel que fa a les reaccions polítiques, el govern espanyol ha valorat positivament l’elecció de Lleó XIV, a qui considera ideològicament proper i arriba a qualificar de “progressista”. Fonts de la Moncloa han indicat que esperen continuar la bona sintonia i la línia d’acords establerta durant el pontificat de Francesc, i aprecien “proximitat” en els primers gestos del nou pontífex. L’executiu espanyol haurà de decidir properament qui representarà l’Estat en la missa d’inici de pontificat de Lleó XIV, que tindrà lloc el pròxim diumenge 18 de maig. Per part de la casa reial britànica, ja s’ha confirmat que serà el príncep Eduard, duc d’Edimburg, qui representarà el seu germà, el rei Carles III, en aquesta solemne cerimònia.
Records i testimonis d’un pastor proper
L’elecció de Robert Prevost com a Papa Lleó XIV ha fet aflorar nombrosos records i testimonis sobre la seva personalitat i el seu estil pastoral. Un detall comentat a les xarxes socials va ser l’emocionat i ampli somriure del veterà cardenal bosnià Vinko Puljic, arquebisbe emèrit de Sarajevo, qui estava situat al costat del nou Papa al balcó de Sant Pere durant la seva primera presentació al món. La seva expressió de joia no va passar desapercebuda.
Des del Perú, el pare Alexander Lam, frare agustí que coneix personalment Prevost des de fa anys, ha declarat al diari britànic The Mirror que el nou Papa era molt estimat a la seva diòcesi peruana per la seva gran proximitat a la gent, especialment als més pobres i vulnerables, i per ser un ferm defensor de la justícia social i la protecció del medi ambient.1 “Fins i tot els bisbes del Perú l’anomenaven el Sant, el Sant del Nord, perquè tenia temps per a tothom”, ha afirmat Lam, descrivint-lo com “aquella persona que et trobaves pel camí, aquell tipus de bisbe proper i accessible”.
