El Primavera Sound ha conclòs la seva vint-i-tresena edició amb una sensació d’èxit rotund. Les xifres parlen per si soles: 293.000 assistents i una repercussió econòmica estimada de 300 milions d’euros per a Barcelona, cent milions més que l’any anterior. En la tradicional roda de premsa de balanç, Alfonso Lanza, codirector del festival, i Marta Pallarès, cap de relacions institucionals, han qualificat l’edició d'”històrica” i “de rècord”, definint l’esdeveniment com “l’epicentre mundial de la música”.
Aquest sentiment no només es basa en les dades, sinó en l’atmosfera viscuda al Parc del Fòrum. L’organització celebra haver venut totes les entrades amb cinc mesos d’antelació, un fet que demostra la fidelitat i “el nivell d’entrega del públic amb els seus ídols”. Un públic que, un any més, ha mostrat un comportament exemplar.
Un festival de xifres extraordinàries
Les tres jornades principals al Fòrum van congregar 71.000 persones cada dia, eliminant la tradicional baixada d’assistència dels dijous. A aquesta xifra cal sumar els 80.000 participants de la programació de Primavera a la Ciutat: 30.000 a la jornada inaugural de dimecres, 20.000 als concerts en diverses sales i una previsió de 30.000 per a la festa electrònica de cloenda.
El perfil dels assistents manté la seva naturalesa cosmopolita, amb un 65% de públic internacional procedent de 136 països, on destaquen el Regne Unit, els Estats Units i Itàlia. Tot i això, el vincle amb la ciutat és innegable: un 25% dels assistents, prop de 80.000 persones, són de Barcelona. La mitjana d’edat se situa en els 29 anys, la qual cosa reflecteix un públic jove i connectat amb les tendències musicals actuals.
El poder femení al cartell
Artísticament, aquesta edició serà recordada pel protagonisme de “tres grans dones”, com assenyalava Marta Pallarès: Sabrina Carpenter, Charli XCX i Chappell Roan. La seva presència no només ha atret milers de seguidors, sinó que ha contribuït a una programació paritària que, segons Pallarès, fomenta “un festival més inclusiu” i es reflecteix també en una major igualtat entre el públic.
L’actuació de Chappell Roan dissabte a la nit va ser un dels moments culminants. L’expectació era màxima per veure aquesta nova diva queer, i el públic va respondre a la seva crida a les xarxes socials acudint amb estètica de vaquer i complements roses. Sobre un escenari fantasiós, amb un castell en runes i un drac, Roan va exhibir una presència escènica captivadora, interpretant els grans temes del seu disc debut i connectant amb una audiència que va corejar himnes com Pink Pony Club. Altres artistes com Amaia, amb un públic local entregat, també van deixar empremta amb propostes cuidades i magnètiques.
L’eco social i l’experiència del públic
Més enllà de la música, el Primavera Sound continua sent un espai on ressonen les inquietuds socials. Durant el concert del grup irlandès Fontaines D.C., les pantalles van projectar missatges com “Palestina lliure” i “Israel està cometent un genocidi”, un gest que va ser acompanyat per banderes palestines entre el públic i a l’escenari.
En l’àmbit organitzatiu, els responsables han celebrat l’eficàcia en la gestió dels fluxos de gent, especialment després de reubicar un dels escenaris a prop del mar per millorar la circulació. “Ara mateix l’ordre del festival és el perfecte”, va assegurar Lanza.
Mirant cap al futur: negociacions i 2026
Amb la vista posada en el futur, el festival ja ha anunciat les dates de l’edició del 2026, que se celebrarà del 4 al 6 de juny. El contracte actual amb l’Ajuntament de Barcelona finalitza precisament aquell any, i Lanza va confirmar que “les converses avancen per tenir un conveni de tres o quatre anys”.
Un dels temes sobre la taula és la reforma del front marítim, que preveu construir un camp de futbol a la plataforma marina on s’instal·len els escenaris principals. Sobre això, Lanza va explicar que existeix “el compromís de l’Ajuntament de desenvolupar projectes que siguin compatibles amb el festival”, i va ser contundent: “El Primavera Sound no podria fer-se sense la plataforma marítima”. La continuïtat d’un dels motors culturals i econòmics de Barcelona depèn, en gran part, d’aquest diàleg.
