Aquest juny del 2025 quedarà marcat com el mes en què el silenci va substituir els colors de l’arc de sant Martí als perfils corporatius. Per primera vegada en més d’una dècada, les grans empreses han optat per retirar-se massivament dels festivals de l’Orgull LGBTQ+, deixant organitzadors amb forats pressupostaris milionaris i qüestionant la sinceritat dels compromisos previs amb la diversitat.
La dimensió del retrocés
Les xifres són contundents. Segons una investigació de Popular Information, almenys 19 grans corporacions han retirat el seu suport als desfiles de l’orgull aquest any. A Nova York, el festival enfronta un dèficit de 750.000 dòlars després de perdre patrocinadors corporatius. San Francisco i Kansas City registren cada una aproximadament 200.000 dòlars menys en finançament.
Eve Keller, copresidenta de USA Prides, una xarxa d’organitzacions de desfiles, descriu una situació devastadora per als esdeveniments rurals: “Els orgulls rurals han caigut entre un 70% i un 90% respecte a un any mitjà”.
Entre les empreses que han fet marxa enrere hi trobem noms que fins fa poc semblaven compromesos irreversiblement amb la causa: Disney, que el 2024 patrocinava Long Beach Pride; Toyota, que presumia de ser la segona millor empresa per a empleats LGBTQ+; i Meta, que va anunciar al gener la suspensió dels seus programes de diversitat, equitat i inclusió.
L’ombra de les ordres executives
El canvi de tendència no és casual. L’arribada de Donald Trump a la presidència ha marcat un punt d’inflexió amb una bateria d’ordres executives que tenen com a objectiu eliminar els programes de diversitat del govern federal. L’ordre “Defending Women From Gender Ideology Extremism and Restoring Biological Truth to the Federal Government” defineix el sexe com una classificació biològica immutable i prohibeix explícitament l’ús de fons federals per promoure la “ideologia de gènere”.
Aquesta pressió política ha tingut efectes immediats. Booz Allen Hamilton va deixar de patrocinar el festival de l’orgull de Washington D.C., citant específicament el compliment de les “ordres executives presidencials recents”. Deloitte va seguir el mateix camí, abandonant el seu suport al mateix esdeveniment.
Per a moltes empreses que depenen de contractes federals o que operen en sectors altament regulats, la decisió sembla respondre més a un càlcul de supervivència empresarial que a un canvi genuí de valors.
Quan el màrqueting es troba amb la realitat política
L’actual retrocés revela la fragilitat d’allò que molts crítics ja denunciaven com “pink washing” – l’ús superficial dels símbols LGBTQ+ amb finalitats comercials. Empreses que durant anys van omplir les seves xarxes socials de colors de l’arc de sant Martí durant el juny ara mantenen un silenci que contrasta dramàticament amb la seva anterior retòrica d’inclusió.
Aquest fenòmen no és nou. Ja va passar amb el “green washing” ambiental i amb les campanyes del Black Lives Matter. El que és diferent aquest cop és la velocitat i la sincronia amb què s’ha produït l’abandó massiu.
Anheuser-Busch, fabricant de Budweiser, exemplifica aquesta tendència. Després de la polèmica generada per la seva col·laboració amb la influencer transgènere Dylan Mulvaney el 2023, l’empresa ha retirat el suport als festivals de San Francisco i St. Louis, deixant aquest últim amb un dèficit de 150.000 dòlars després de 30 anys de col·laboració.
L’impacte humà més enllà dels números
Més enllà de les cifres pressupostàries, la retirada corporativa té implicacions profundes per a la comunitat LGBTQ+. Els festivals de l’orgull no són només esdeveniments comercials; són espais de trobada, celebració i resistència per a milers de persones que troben en aquests actes una oportunitat de sentir-se visibles i acceptades.
Marc Thompson, activista LGBTQ+ de San Francisco, explica: “Quan les empreses es retiren, no només perdem diners. Perdem la sensació que la societat ens dona suport. És un missatge que arriba molt més enllà del mes de juny”.
La situació és especialment preocupant per als joves LGBTQ+, que veuen com l’ambient d’acceptació que havien conegut durant la seva adolescència s’esvaeix ràpidament. Els centres de salut mental reporten un increment en les consultes relacionades amb ansietat i depressió entre aquest col·lectiu.
Les excepcions que confirmen la regla
No totes les empreses han seguit aquesta tendència. Mercedes-Benz i League of Legends figuren entre les poques companyies que han mantingut el seu suport visible, encara que de manera més discreta que en anys anteriors. Mastercard continuarà patrocinant Miami Beach Pride, malgrat retirar-se d’altres esdeveniments.
Aquestes excepcions revelen que hi ha espai per a posicionaments diferents, però també mostren com les empreses estan recalculant constantment els riscos polítics i comercials de les seves decisions.
Un futur incert
Els organitzadors dels festivals s’adapten com poden a aquesta nova realitat. Molts busquen finançament alternatiu a través de petites empreses locals, donacions individuals i subvencions municipals. Però la dimensió del repte és enorme: substituir el finançament corporatiu requereix una reestructuració completa del model de finançament dels esdeveniments.
Sarah Mitchell, organitzadora del Chicago Pride, reflexiona sobre el moment actual: “Potser és millor així. Preferirem tenir el suport d’empreses que realment creguin en nosaltres que no pas de grans corporacions que ens utilitzen com a aparador durant un mes”.
La qüestió que queda oberta és si aquest retrocés corporatiu és temporal, lligat a la conjuntura política actual, o si marca l’inici d’un canvi més profund en la relació entre el món empresarial i els drets LGBTQ+. El temps dirà si el silenci d’aquest juny és una pausa tàctica o el preludi d’una transformació duradora del panorama de suport a la diversitat.
