{"id":38,"date":"2025-11-24T22:52:12","date_gmt":"2025-11-24T21:52:12","guid":{"rendered":"https:\/\/www.periodisme.cat\/articles\/?p=38"},"modified":"2025-11-25T00:33:43","modified_gmt":"2025-11-24T23:33:43","slug":"la-crisi-de-confianca-en-els-mitjans-de-comunicacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.periodisme.cat\/articles\/croniques\/la-crisi-de-confianca-en-els-mitjans-de-comunicacio\/","title":{"rendered":"La crisi de confian\u00e7a en els mitjans de comunicaci\u00f3"},"content":{"rendered":"\n

En una \u00e8poca en qu\u00e8 el planeta sencer es comprimeix a la mida d’una pantalla de butxaca, i la informaci\u00f3 es multiplica a una velocitat vertiginosa, ens trobem immersos en la gran paradoxa del segle XXI: som m\u00e9s connectats que mai, per\u00f2 sentim una profunda desafecci\u00f3 per la narrativa col\u00b7lectiva. El simple gest d’obrir un titular, que abans prometia una finestra al m\u00f3n, avui sovint es rep amb un escepticisme cansat o un avorriment resignat. El periodisme, que va n\u00e9ixer com el servei p\u00fablic d’oferir context, lluita per trobar el seu lloc en una societat que s’ha acostumat a la sobrec\u00e0rrega i la confusi\u00f3. Aquesta p\u00e8rdua de fe en el missatger no \u00e9s un accident, sin\u00f3 el patr\u00f3 d’una fractura m\u00e9s \u00e0mplia dins el teixit social.<\/p>\n\n\n\n

La crisi que afecta els mitjans de comunicaci\u00f3 es presenta com la filla de la desestabilitzaci\u00f3 global. Les dades del Bar\u00f2metre Edelman destaquen una connexi\u00f3 inquietant: la confian\u00e7a es fonamenta, en primera inst\u00e0ncia, en la prosperitat econ\u00f2mica.1<\/a><\/sup> \u00c9s per aix\u00f2 que els pa\u00efsos considerats “desenvolupats,” amb ecosistemes medi\u00e0tics madurs i tensions socials elevades, registren nivells de confian\u00e7a inferiors als que es troben en pa\u00efsos en vies de desenvolupament. Aquesta tend\u00e8ncia es relaciona amb la percepci\u00f3 que el ritme del m\u00f3n \u00e9s incontrolable. Una gran majoria de la poblaci\u00f3 t\u00e9 la sensaci\u00f3 que la societat evoluciona massa de pressa, i que aquests canvis no beneficien directament la seva vida quotidiana.1<\/a><\/sup> Aquesta p\u00e8rdua de control percepuda actua com a catalitzador: la incapacitat dels mitjans per contextualitzar o processar adequadament la complexitat i la rapidesa dels trastorns econ\u00f2mics i tecnol\u00f2gics es converteix en una font de desconfian\u00e7a sist\u00e8mica, percebent-se el periodisme com una instituci\u00f3 m\u00e9s que no pot gestionar el caos.<\/p>\n\n\n\n

La desconnexi\u00f3 de l’audi\u00e8ncia ja no \u00e9s una hip\u00f2tesi, sin\u00f3 una realitat quantificable amb xifres que funcionen com un senyal d’advert\u00e8ncia c\u00edvica. Les dades del Digital News Report<\/em> de l’Institut Reuters revelen que, en l’\u00e0mbit espanyol, l’inter\u00e8s per les not\u00edcies ha caigut de manera dram\u00e0tica, passant del 85% el 2015 al 52% el 2024.2<\/a><\/sup> Aquesta caiguda, que gaireb\u00e9 frega la meitat de la poblaci\u00f3 en menys d’una d\u00e8cada, \u00e9s particularment notable, ja que la xifra inicial d’inter\u00e8s era notablement alta comparada amb altres nacions europees com Fran\u00e7a (59%) o Holanda (57%).2<\/a><\/sup><\/p>\n\n\n\n

Aquesta erosi\u00f3 sostinguda de la credibilitat es mostra en altres grans democr\u00e0cies. Als Estats Units, la confian\u00e7a en els mitjans tradicionals ha patit una davallada significativa, caient de m\u00e9s de la meitat de la poblaci\u00f3 que hi confiava l’any 2000, fins a nom\u00e9s un 26% l’any 2024.3<\/a><\/sup> Aquest trencament s’ha alimentat per la percepci\u00f3 d’un biaix constant en la cobertura i la influ\u00e8ncia dominant de les xarxes socials com a prove\u00efdores d’informaci\u00f3.3<\/a><\/sup> La conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquesta retirada \u00e9s profunda: una massa cr\u00edtica de la poblaci\u00f3 ja no considera el periodisme un servei essencial per a la seva vida. Aix\u00f2 obre un buit que plataformes com Telegram busquen omplir, atraient usuaris no per la credibilitat factual, sin\u00f3 per una promesa de “llibertat sense censura,” la qual cosa sovint es tradueix en un terreny f\u00e8rtil per a la desinformaci\u00f3.3<\/a><\/sup><\/p>\n\n\n\n

La desconfian\u00e7a s’ha democratitzat fins a reconfigurar la jerarquia de l’autoritat. El mateix concepte d’expert ha estat desafiat. L’estudi Edelman mostra que la credibilitat s’ha despla\u00e7at de manera horitzontal: el 74% dels enquestats afirmen confiar igualment en els “iguals” (amics, coneguts) i en els cient\u00edfics quan busquen la veritat sobre les innovacions.1<\/a><\/sup> Aquesta transici\u00f3 de la fe en les institucions a la confian\u00e7a en el cercle proper mostra que la desconfian\u00e7a ja no \u00e9s nom\u00e9s editorial, sin\u00f3 epistemol\u00f2gica. La p\u00e8rdua de credibilitat 3<\/a><\/sup> i la caiguda abrupta de l’inter\u00e8s 2<\/a><\/sup> impliquen que els mitjans tradicionals han de lluitar no nom\u00e9s per ser escoltats, sin\u00f3 per ser percebuts com una font rellevant en el soroll quotidi\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Erosi\u00f3 De La Confian\u00e7a En Les Not\u00edcies (Selecci\u00f3 d’Indicadors Claus)<\/p>\n\n\n\n

Indicador<\/strong><\/td>Dada inicial (Aprox. 2000-2015)<\/strong><\/td>Dada recent (2024)<\/strong><\/td>Font<\/strong><\/td><\/tr>
Inter\u00e8s per les not\u00edcies (Espanya)<\/td>85% (2015)<\/td>52%<\/td>Reuters Institute 2<\/a><\/sup><\/td><\/tr>
Confian\u00e7a en els mitjans (EUA)<\/td>>50% (2000)<\/td>26%<\/td>Pew Research\/APA 3<\/a><\/sup><\/td><\/tr>
\u00das de Facebook com a font de not\u00edcies<\/td>42% (2016)<\/td>26%<\/td>Reuters Institute 2<\/a><\/sup><\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n

El Mirall Trencat De L’Economia I La Tirania Del Clic<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La desconfian\u00e7a no sorgeix del no-res; molt sovint, t\u00e9 l’origen en una profunda angoixa financera dins les pr\u00f2pies redaccions. La transici\u00f3 digital va aniquilar el model de negoci tradicional basat en la doble font d’ingressos. Aquesta crisi de model, agreujada per factors econ\u00f2mics, ha portat la premsa escrita i els mitjans tradicionals a l\u00edmits insospitats.4<\/a><\/sup> Aquesta pressi\u00f3 per la superviv\u00e8ncia esdev\u00e9 la causa estructural de moltes de les decisions editorials que acaben danyant la relaci\u00f3 amb el lector, ja que la recerca de la monetitzaci\u00f3 immediata sovint entra en conflicte amb la necessitat de fons per produir contingut de qualitat.4<\/a><\/sup><\/p>\n\n\n\n

El cost d’investigar, analitzar i verificar \u00e9s alt, i la lluita ferotge per l’atenci\u00f3 i els ingressos publicitaris a la xarxa ha condu\u00eft el periodisme a adoptar un model basat gaireb\u00e9 exclusivament en la m\u00e8trica del clic. Aquesta l\u00f2gica s’expressa de manera clara en la figura del clickbait<\/em>, una estrat\u00e8gia viral extraperiod\u00edstica que busca l’atracci\u00f3 immediata.5<\/a><\/sup> Un estudi realitzat sobre els diaris digitals espanyols m\u00e9s llegits mostra la magnitud d’aquesta pr\u00e0ctica: es va detectar l’\u00fas de clickbait<\/em> en 505 dels 1.321 titulars analitzats, una xifra que implica una alta pres\u00e8ncia d’aquesta mena de continguts.5<\/a><\/sup><\/p>\n\n\n\n

Aquestes t\u00e8cniques no solen aconseguir la captaci\u00f3 del lector a trav\u00e9s de la qualitat intr\u00ednseca del contingut, sin\u00f3 mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 de suspens, l’exageraci\u00f3 o l’\u00fas de temes escabrosos.5<\/a><\/sup> Aquesta praxi t\u00e9 un cost directe sobre el capital de confian\u00e7a: el clickbait<\/em> creix, per\u00f2 en molts casos en detriment de la qualitat informativa.6<\/a><\/sup> Quan el lector s’adona que ha estat atret per un engany o una simplificaci\u00f3, la seva desconfian\u00e7a es consolida. Aquesta din\u00e0mica representa una degradaci\u00f3 de la funci\u00f3 editorial en pro de la m\u00e8trica: ja no s’intenta informar, sin\u00f3 manipular l’atenci\u00f3 per obtenir una transacci\u00f3, i aquesta percepci\u00f3 d’explotaci\u00f3 danya la confian\u00e7a m\u00e9s r\u00e0pidament que qualsevol error factual.<\/p>\n\n\n\n

La integritat editorial tamb\u00e9 es veu sotmesa a tensi\u00f3 per la font de finan\u00e7ament. La fiscalitzaci\u00f3 del poder es complica quan el periodisme local dep\u00e8n de la injecci\u00f3 de fons d’ajuntaments o administracions. Aquest \u00e9s un problema especialment sensible en el periodisme de proximitat, on la font i el periodista estan molt a prop.7<\/a><\/sup> Aquesta proximitat, si b\u00e9 d\u00f3na un impacte informatiu directe, tamb\u00e9 genera “pudor o reserves” a l’hora de criticar obertament les entitats locals que, en molts casos, actuen com a col\u00b7laboradores o anunciants.7<\/a><\/sup> Aix\u00ed, la desconfian\u00e7a comen\u00e7a sovint on la informaci\u00f3 hauria de ser m\u00e9s fiable: a prop de casa, on la vulnerabilitat financera fa que el periodisme de proximitat sigui susceptible a l’autocensura.<\/p>\n\n\n\n

Com a ant\u00eddot a la dictadura del clic i la degradaci\u00f3 editorial, sorgeixen models que aposten per la profunditat. El Slow Journalism<\/em>, o periodisme pausat, busca fugir de la pressi\u00f3 del temps real per oferir m\u00e9s an\u00e0lisi i profunditat.8<\/a><\/sup> Aquesta filosofia revalora la qualitat i la creativitat period\u00edstica enfront de l’estandarditzaci\u00f3.8<\/a><\/sup> Aquests models demanen treballar temes que surten del focus medi\u00e0tic del dia a dia per oferir context i noves mirades sobre la realitat.8<\/a><\/sup> L’inter\u00e8s en models de subscripci\u00f3 que prioritzen aquesta lentitud 10<\/a><\/sup> demostra que hi ha un segment d’audi\u00e8ncia disposat a invertir en la profunditat.<\/p>\n\n\n\n

La Nova Geografia De La Informaci\u00f3: Algoritmes I Bressols De Pensament \u00danic<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les grans plataformes digitals han reescrit les regles de la distribuci\u00f3 informativa, centrant la seva arquitectura en l’obtenci\u00f3 de dades i el m\u00e0xim temps de retenci\u00f3. El client invisible, en aquest model, no \u00e9s l’usuari que consumeix, sin\u00f3 l’anunciant.11<\/a><\/sup> L’objectiu de les plataformes \u00e9s “enganxar-nos tant de temps com sigui possible” per acumular dades sobre prefer\u00e8ncies i interessos, generant perfils psicom\u00e8trics que permeten mostrar continguts i anuncis personalitzats.11<\/a><\/sup><\/p>\n\n\n\n

Aquesta arquitectura, dissenyada per a la m\u00e0xima retenci\u00f3, t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies editorials destructives. L’algoritme actua com un filtre que redueix la diversitat de fonts consultades, especialment si l’usuari passa molt de temps dins la plataforma.11<\/a><\/sup> Aix\u00f2 genera les cambres de ress\u00f2<\/em> o bombolles de filtre<\/em>. Els algoritmes nom\u00e9s mostren all\u00f2 que \u00e9s af\u00ed a la nostra manera de pensar, refor\u00e7ant una “falsa percepci\u00f3 de popularitat” d’una opini\u00f3 11<\/a><\/sup> i fent que l’usuari cregui que la realitat reflectida en el seu filtre \u00e9s la realitat compartida.12<\/a><\/sup> Els algoritmes, opacs i poc transparents, s\u00f3n els responsables d’amplificar el poder i la capacitat de penetraci\u00f3 de la desinformaci\u00f3.13<\/a><\/sup><\/p>\n\n\n\n

La conseq\u00fc\u00e8ncia per a la societat \u00e9s que l’algoritme premia el contingut que genera engagement<\/em> i retenci\u00f3. Si la polaritzaci\u00f3 i l’agressivitat s\u00f3n motors d’emoci\u00f3, el contingut de not\u00edcies que ofereix an\u00e0lisi matisada i context esdev\u00e9 estructuralment desavantatjat. Aquesta din\u00e0mica incentiva els mitjans a adaptar el seu to a la l\u00f2gica de la plataforma, augmentant la superficialitat.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta nova geografia \u00e9s el caldo de cultiu per a l’ascens dels missatgers emocionals. Les plataformes digitals s\u00f3n l’escenari perfecte per a personalitats que barregen pol\u00edtica amb entreteniment i agressivitat.14<\/a><\/sup> Aquests l\u00edders, molts d’ells antisistema, capten l’atenci\u00f3 de les generacions m\u00e9s joves, que valoren la seva capacitat per entretenir.14<\/a><\/sup> Aquest fenomen desvirtua el periodisme seri\u00f3s, que lluita per competir amb els discursos que apel\u00b7len directament a l’emoci\u00f3 sense la necessitat de fets verificats.<\/p>\n\n\n\n

La fragmentaci\u00f3 del consum de not\u00edcies tamb\u00e9 hi contribueix. Gaireb\u00e9 un ter\u00e7 de la mostra global recorre a YouTube per informar-se, mentre que Facebook continua perdent rellev\u00e0ncia.2<\/a><\/sup> El consum de not\u00edcies en l\u00ednia es fragmenta, amb usuaris accedint a fins a sis xarxes diferents, en comparaci\u00f3 amb les dues de fa una d\u00e8cada.2<\/a><\/sup> Aix\u00f2 fa que ja no hi hagi una font central de refer\u00e8ncia, i els mitjans tradicionals han perdut el seu monopoli de la distribuci\u00f3, for\u00e7ats a alimentar gratu\u00eftament plataformes que els han minvat la credibilitat.3<\/a><\/sup><\/p>\n\n\n\n

La Divisi\u00f3 En Carn Viva: El Periodisme Assetjat Per La Polaritzaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La polaritzaci\u00f3 pol\u00edtica actual exacerba la divisi\u00f3 ideol\u00f2gica i social, afectant negativament fins i tot les persones en situaci\u00f3 de vulnerabilitat.15<\/a><\/sup> El conflicte deixa de ser una compet\u00e8ncia entre adversaris pol\u00edtics per esdevenir una confrontaci\u00f3 contra un enemic moral.16<\/a><\/sup> Aquesta din\u00e0mica genera una percepci\u00f3 de “guerra tribal” on la societat es divideix en “nosaltres” i “ells”.16<\/a><\/sup><\/p>\n\n\n\n

Aquesta profunda divisi\u00f3 comporta una desconfian\u00e7a i una enemistat creixents, on la percepci\u00f3 que “si ells guanyen, jo perdo” impulsa la toler\u00e0ncia de comportaments antiliberals per part dels propis l\u00edders, per mantenir l’enemic fora del poder.16<\/a><\/sup> En un entorn d’alta divisi\u00f3, els mitjans es troben sota un escrutini constant. La desconfian\u00e7a s’agreuja per la percepci\u00f3 d’un biaix determinat en la cobertura.3<\/a><\/sup><\/p>\n\n\n\n

Aquesta situaci\u00f3 crea un dilema per al periodista. Els marcs cognitius i els valors ideol\u00f2gics preexistents de l’audi\u00e8ncia motiven com perceben i interpreten els fets nous.17<\/a><\/sup> Si el periodista ofereix una visi\u00f3 matisada o neutral en un ambient de polaritzaci\u00f3 intensa, corre el risc de ser acusat de complicitat amb l’enemic per la seva pr\u00f2pia audi\u00e8ncia, debilitant aix\u00ed qualsevol base de confian\u00e7a compartida. L’objectivitat es torna un acte arriscat.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta polaritzaci\u00f3 afecta fins i tot l’estil informatiu. L’an\u00e0lisi de la cobertura medi\u00e0tica en esdeveniments p\u00fablics mostra que dominen els enquadraments de conflicte i responsabilitat, que destquen els desacords i retrets.18<\/a><\/sup> Aquesta manera d’enfocar els fets pot accentuar la divisi\u00f3 social i refor\u00e7ar la idea que la premsa \u00e9s nom\u00e9s un camp de batalla. Quan la societat es polaritza 16<\/a><\/sup>, l’\u00fanica manera de reduir la desconfian\u00e7a \u00e9s promoure la cooperaci\u00f3 en temes cr\u00edtics i regular els mitjans per reduir el biaix.15<\/a><\/sup><\/p>\n\n\n\n

El Cost Hum\u00e0 De La Sobrec\u00e0rrega: Ansietat I La Por De Decidir Sense Saber<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La crisi de confian\u00e7a t\u00e9 un rostre particularment hum\u00e0 en la psicosi de la sobrec\u00e0rrega informativa. La sensaci\u00f3 d’infoxicaci\u00f3, \u00e9s a dir, la sobrec\u00e0rrega d’informaci\u00f3, ha augmentat significativament. Espanya \u00e9s el pa\u00eds que m\u00e9s “empitjora” en aquest r\u00e0nquing, guanyant 18 punts en 5 anys.2<\/a><\/sup> Aquesta allau constant no condueix a una major il\u00b7lustraci\u00f3, sin\u00f3 a l’esgotament cognitiu.<\/p>\n\n\n\n

L’exposici\u00f3 constant a not\u00edcies que tracten de conflictes (guerres, pand\u00e8mies) genera estr\u00e8s i pot arribar a generar ansietat.19<\/a><\/sup> La fatiga informativa (news fatigue<\/em>) \u00e9s el mecanisme de defensa de la ment davant aquesta c\u00e0rrega psicol\u00f2gica.19<\/a><\/sup> La sobreinformaci\u00f3 allunya els ciutadans de la pr\u00f2pia not\u00edcia. L’evasi\u00f3 de not\u00edcies es converteix en una estrat\u00e8gia de superviv\u00e8ncia mental per reduir l’ansietat.19<\/a><\/sup><\/p>\n\n\n\n

Aquest ambient de desorientaci\u00f3 alimenta la cerca de narratives alternatives. Quan les fonts principals fallen en la seva tasca de contextualitzar la realitat, s’obren les portes a narratives que ofereixen una explicaci\u00f3 simple al caos complex. A Catalunya, per exemple, un de cada tres ciutadans t\u00e9 un nivell elevat de pensament conspiratiu.21<\/a><\/sup> Aix\u00f2 demostra la fragilitat de la creen\u00e7a en el discurs p\u00fablic compartit.<\/p>\n\n\n\n

El cost de la fatiga informativa afecta la integritat c\u00edvica. La desvinculaci\u00f3 dels ciutadans amb el sistema democr\u00e0tic \u2014la desafecci\u00f3 pol\u00edtica\u2014 s’agreuja per la manca de confian\u00e7a en els mitjans.22<\/a><\/sup> La baixa participaci\u00f3 i la desconfian\u00e7a poden q\u00fcestionar l’estabilitat del sistema democr\u00e0tic.23<\/a><\/sup> L’ansietat generada per la sobrec\u00e0rrega 19<\/a><\/sup> i la por de decidir sense informaci\u00f3 fiable 24<\/a><\/sup> condueixen a la desafecci\u00f3, la qual cosa no \u00e9s un simple desinter\u00e8s, sin\u00f3 una fallada en la maquin\u00e0ria democr\u00e0tica.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, la crisi de confian\u00e7a t\u00e9 un impacte directe en la presa de decisions personal. La informaci\u00f3 \u00e9s crucial per a la gesti\u00f3 de riscos complexos, des de l’elecci\u00f3 d’habitatge fins a decisions de salut.24<\/a><\/sup> Quan la font d’informaci\u00f3 no pot transmetre de manera clara els beneficis i danys potencials, la persona enfronta dificultats en la presa de decisions.24<\/a><\/sup><\/p>\n\n\n\n

S\u00edmptomes d’infoxicaci\u00f3 i desafecci\u00f3 social<\/p>\n\n\n\n

Fenomen<\/strong><\/td>Descripci\u00f3 i impacte<\/strong><\/td>Dada rellevant<\/strong><\/td>Refer\u00e8ncia<\/strong><\/td><\/tr>
Infoxicaci\u00f3<\/td>Sensaci\u00f3 de rebre massa informaci\u00f3 i sobrec\u00e0rrega.<\/td>Espanya guanya 18 punts en 5 anys en el r\u00e0nquing de sobrec\u00e0rrega<\/td>Reuters Institute 2<\/a><\/sup><\/td><\/tr>
Pensament conspiratiu<\/td>Acceptaci\u00f3 elevada de narratives alternatives\/secretes.<\/td>Un de cada tres catalans t\u00e9 un nivell elevat<\/td>Estudi Societat 21<\/a><\/sup><\/td><\/tr>
Fatiga informativa<\/td>Desconnexi\u00f3 volunt\u00e0ria per reduir l’ansietat.<\/td>Augment de l’evasi\u00f3 de not\u00edcies a causa de l’estr\u00e8s<\/td>Report.cat 19<\/a><\/sup><\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

L’Ancoratge A La Realitat: Transpar\u00e8ncia I El Retorn Al Servei P\u00fablic<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per recuperar la confian\u00e7a, el periodisme ha d’emprendre el cam\u00ed de la transpar\u00e8ncia. No n’hi ha prou amb l’autoafirmaci\u00f3 de ser cre\u00efble i \u00fatil; la gent \u00e9s qui decideix aix\u00f2, i la relaci\u00f3 amb les audi\u00e8ncies \u00e9s un ingredient fonamental en la confian\u00e7a.26<\/a><\/sup> Aix\u00f2 requereix obrir el proc\u00e9s editorial.<\/p>\n\n\n\n

Les organitzacions de not\u00edcies han de ser transparents sobre el seu proc\u00e9s de producci\u00f3 i el seu finan\u00e7ament.26<\/a><\/sup> Els periodistes han de dedicar temps a explicar als lectors qu\u00e8 passa dins la sala de redacci\u00f3 per generar connexi\u00f3.26<\/a><\/sup> Aquest comprom\u00eds amb la responsabilitat de rendir comptes, especialment entre professionals que dediquen molt de temps a fiscalitzar els altres, \u00e9s fonamental per trencar la dist\u00e0ncia amb el lector.26<\/a><\/sup><\/p>\n\n\n\n

En la defensa de la veritat, el fact-checking<\/em> \u00e9s una eina essencial. Plataformes sense \u00e0nim de lucre a Catalunya, com Verificat, es dediquen a verificar el discurs pol\u00edtic i el contingut que circula a les xarxes socials, especialitzant-se en fiscalitzar la pol\u00edtica i la desinformaci\u00f3 cient\u00edfica.28<\/a><\/sup> A m\u00e9s, l’adopci\u00f3 d’est\u00e0ndards com The Trust Project per part dels diaris digitals 5<\/a><\/sup> \u00e9s una resposta activa i necess\u00e0ria al deteriorament de la qualitat.<\/p>\n\n\n\n

La lluita contra la desinformaci\u00f3 no es guanya nom\u00e9s desmentint, sin\u00f3 educant. L’Alfabetitzaci\u00f3 Medi\u00e0tica Informacional (AMI) \u00e9s vital per crear una ciutadania m\u00e9s cr\u00edtica en el consum d’informaci\u00f3.28<\/a><\/sup> Aquesta educaci\u00f3 proporciona les eines per navegar sense caure en les bombolles de filtre.12<\/a><\/sup><\/p>\n\n\n\n

Finalment, la confian\u00e7a es construeix localment. El periodisme de proximitat, malgrat les seves limitacions, t\u00e9 un impacte alt perqu\u00e8 les fonts i la comunitat estan a prop.7<\/a><\/sup> Aix\u00ed mateix, models com el Slow Journalism<\/em> 8<\/a><\/sup> demostren que la profunditat i l’an\u00e0lisi contextual s\u00f3n valorades, permetent al periodisme oferir contingut amb m\u00e9s vig\u00e8ncia i noves mirades sobre la realitat.<\/p>\n\n\n\n

Ep\u00edleg: El Pacte Silenci\u00f3s Amb El Lector<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La profunda crisi de confian\u00e7a no \u00e9s una fallada t\u00e8cnica de l’ecosistema digital, sin\u00f3 fonamentalment una fallada de relaci\u00f3 humana. El periodisme s’ha vist atrapat entre l’espasa de la pressi\u00f3 econ\u00f2mica (que el for\u00e7a a la superficialitat del clickbait<\/em>) i la paret de la polaritzaci\u00f3 (que el for\u00e7a al biaix o la irrellev\u00e0ncia). La desconfian\u00e7a es va forjar en la dist\u00e0ncia entre el que els mitjans prometen (veritat i objectivitat) i el que les audi\u00e8ncies perceben (biaix i saturaci\u00f3).<\/p>\n\n\n\n

El periodisme continua sent un pilar indispensable de la democr\u00e0cia. Per\u00f2 la seva viabilitat futura dep\u00e8n d’una revisi\u00f3 honesta de les prioritats. Cal menys soroll i m\u00e9s context, menys obedi\u00e8ncia al dictat del clic i m\u00e9s rever\u00e8ncia pel detall i l’an\u00e0lisi pausada. La reconstrucci\u00f3 de la fe col\u00b7lectiva \u00e9s un proc\u00e9s lent que s’ha d’emprendre amb una transpar\u00e8ncia sense reserves sobre els motius, els m\u00e8todes i el finan\u00e7ament del treball editorial.26<\/a><\/sup><\/p>\n\n\n\n

Al final, la responsabilitat esdev\u00e9 compartida. El periodisme ha d’oferir la m\u00e0xima qualitat possible, acceptant rendir comptes davant la seva comunitat. A canvi, el p\u00fablic ha de recon\u00e8ixer que la informaci\u00f3 de qualitat, l’ant\u00eddot contra el pensament conspiratiu i la fatiga c\u00edvica, no pot ser considerada un b\u00e9 gratu\u00eft. Nom\u00e9s mitjan\u00e7ant aquesta inversi\u00f3, tant de temps com de recursos, en la veritat contrastada i ben explicada, el periodisme pot recuperar l’\u00e0nima que se li ha anat dissipant, assegurant la capacitat del ciutad\u00e0 per prendre bones decisions en un m\u00f3n cada cop m\u00e9s complex.24<\/a><\/sup><\/p>\n\n\n\n

\r\n

Refer\u00e8ncies<\/h2>\r\n
\r\n
1<\/div>\r\n
\r\n 2024 Edelman Trust Barometer, data de consulta: novembre 24, 2025<\/span>\r\n \r\n \r\n <\/line>\r\n <\/polyline>\r\n <\/svg>\r\n <\/span>\r\n <\/div>\r\n <\/a>\r\n
2<\/div>\r\n
\r\n Consulta les principals conclusions del Digital News Report 2024 | Col\u00b7legi de Periodistes de Catalunya, data de consulta: novembre 24, 2025<\/span>\r\n \r\n \r\n <\/line>\r\n <\/polyline>\r\n <\/svg>\r\n <\/span>\r\n <\/div>\r\n <\/a>\r\n
3<\/div>\r\n
\r\n P\u00e1vel D\u00farov, telegram i desinformaci\u00f3: el desafiament de la credibilitat a l’era digital – Catalunya Plural, data de consulta: novembre 24, 2025<\/span>\r\n \r\n \r\n <\/line>\r\n <\/polyline>\r\n <\/svg>\r\n <\/span>\r\n <\/div>\r\n <\/a>\r\n
4<\/div>\r\n
\r\n premsa – Revistes, data de consulta: novembre 24, 2025<\/span>\r\n \r\n \r\n <\/line>\r\n <\/polyline>\r\n <\/svg>\r\n <\/span>\r\n <\/div>\r\n <\/a>\r\n
5<\/div>\r\n
\r\n View of The praxis of clickbait and The Trust Project: Risks and challenges for Spanish digital newspapers – An\u00e0lisi, data de consulta: novembre 24, 2025<\/span>\r\n \r\n \r\n <\/line>\r\n <\/polyline>\r\n <\/svg>\r\n <\/span>\r\n <\/div>\r\n <\/a>\r\n
6<\/div>\r\n
\r\n La praxis del \u00abclickbait\u00bb y de The Trust Project: riesgos y retos en los diarios digitales espa\u00f1oles – ResearchGate, data de consulta: novembre 24, 2025<\/span>\r\n \r\n \r\n <\/line>\r\n <\/polyline>\r\n <\/svg>\r\n <\/span>\r\n <\/div>\r\n <\/a>\r\n
7<\/div>\r\n
\r\n Treball de Fi de Grau – ddd-UAB, data de consulta: novembre 24, 2025<\/span>\r\n \r\n \r\n <\/line>\r\n <\/polyline>\r\n <\/svg>\r\n <\/span>\r\n <\/div>\r\n <\/a>\r\n
8<\/div>\r\n
\r\n Producci\u00f3 i explotaci\u00f3 de continguts en els mitjans socials, data de consulta: novembre 24, 2025<\/span>\r\n \r\n \r\n <\/line>\r\n <\/polyline>\r\n <\/svg>\r\n <\/span>\r\n <\/div>\r\n <\/a>\r\n
9<\/div>\r\n
\r\n Slow journalism – Flow Magazine – en, data de consulta: novembre 24, 2025<\/span>\r\n \r\n \r\n <\/line>\r\n <\/polyline>\r\n <\/svg>\r\n <\/span>\r\n <\/div>\r\n <\/a>\r\n
10<\/div>\r\n
\r\n Managing your subscription – Delayed Gratification | The Slow Journalism Magazine, data de consulta: novembre 24, 2025<\/span>\r\n \r\n \r\n <\/line>\r\n <\/polyline>\r\n <\/svg>\r\n <\/span>\r\n <\/div>\r\n <\/a>\r\n
11<\/div>\r\n
\r\n Crisi de la veritat? #FakeYou! – COMeIN – UOC, data de consulta: novembre 24, 2025<\/span>\r\n \r\n \r\n <\/line>\r\n <\/polyline>\r\n <\/svg>\r\n <\/span>\r\n <\/div>\r\n <\/a>\r\n
12<\/div>\r\n
\r\n P\u00edndoles de Protecci\u00f3 de Dades, data de consulta: novembre 24, 2025<\/span>\r\n \r\n \r\n <\/line>\r\n <\/polyline>\r\n <\/svg>\r\n <\/span>\r\n <\/div>\r\n <\/a>\r\n
13<\/div>\r\n
\r\n Les plataformes tecnol\u00f2giques i la lluita contra les fake news – Catalunya Internacional, data de consulta: novembre 24, 2025<\/span>\r\n \r\n \r\n <\/line>\r\n <\/polyline>\r\n <\/svg>\r\n <\/span>\r\n <\/div>\r\n <\/a>\r\n
14<\/div>\r\n
\r\n Els joves: entre la desconnexi\u00f3 period\u00edstica i la desconnexi\u00f3 institucional – revista IDEES, data de consulta: novembre 24, 2025<\/span>\r\n \r\n \r\n <\/line>\r\n <\/polyline>\r\n <\/svg>\r\n <\/span>\r\n <\/div>\r\n <\/a>\r\n
15<\/div>\r\n
\r\n Revertir la polaritzaci\u00f3: Un desafiament complex, per\u00f2 no impossible – Nous Cims, data de consulta: novembre 24, 2025<\/span>\r\n \r\n \r\n <\/line>\r\n <\/polyline>\r\n <\/svg>\r\n <\/span>\r\n <\/div>\r\n <\/a>\r\n
16<\/div>\r\n
\r\n La polaritzaci\u00f3 perjudica la democr\u00e0cia i la societat – Revista Per la Pau – ICIP, data de consulta: novembre 24, 2025<\/span>\r\n \r\n \r\n <\/line>\r\n <\/polyline>\r\n <\/svg>\r\n <\/span>\r\n <\/div>\r\n <\/a>\r\n
17<\/div>\r\n
\r\n Alteritat i presencia – TDX (Tesis Doctorals en Xarxa), data de consulta: novembre 24, 2025<\/span>\r\n \r\n \r\n <\/line>\r\n <\/polyline>\r\n <\/svg>\r\n <\/span>\r\n <\/div>\r\n <\/a>\r\n
18<\/div>\r\n
\r\n Gemma Pal\u00e0 Navarro – Consell de l’Audiovisual de Catalunya, data de consulta: novembre 24, 2025<\/span>\r\n \r\n \r\n <\/line>\r\n <\/polyline>\r\n <\/svg>\r\n <\/span>\r\n <\/div>\r\n <\/a>\r\n
19<\/div>\r\n
\r\n Ansietat informativa | Col\u00b7legi de Periodistes de Catalunya, data de consulta: novembre 24, 2025<\/span>\r\n \r\n \r\n <\/line>\r\n <\/polyline>\r\n <\/svg>\r\n <\/span>\r\n <\/div>\r\n <\/a>\r\n
20<\/div>\r\n
\r\n Anuari de l’Envelliment 2020 – Biblioteca Digital de les Illes Balears, data de consulta: novembre 24, 2025<\/span>\r\n \r\n \r\n <\/line>\r\n <\/polyline>\r\n <\/svg>\r\n <\/span>\r\n <\/div>\r\n <\/a>\r\n
21<\/div>\r\n
\r\n Un de cada tres catalans t\u00e9 un nivell elevat de pensament conspiratiu – ElMon, data de consulta: novembre 24, 2025<\/span>\r\n \r\n \r\n <\/line>\r\n <\/polyline>\r\n <\/svg>\r\n <\/span>\r\n <\/div>\r\n <\/a>\r\n
22<\/div>\r\n
\r\n desvinculaci\u00f3 amb el sistema democr\u00e0tic dels ciutadans a Palma de Mallorca, data de consulta: novembre 24, 2025<\/span>\r\n \r\n \r\n <\/line>\r\n <\/polyline>\r\n <\/svg>\r\n <\/span>\r\n <\/div>\r\n <\/a>\r\n
23<\/div>\r\n
\r\n La desafecci\u00f3 pol\u00edtica a Catalunya – DDD UAB, data de consulta: novembre 24, 2025<\/span>\r\n \r\n \r\n <\/line>\r\n <\/polyline>\r\n <\/svg>\r\n <\/span>\r\n <\/div>\r\n <\/a>\r\n
24<\/div>\r\n
\r\n Ajuts per decidir: sobre la presa de decisions a partir dels riscos de les intervencions de salut, data de consulta: novembre 24, 2025<\/span>\r\n \r\n \r\n <\/line>\r\n <\/polyline>\r\n <\/svg>\r\n <\/span>\r\n <\/div>\r\n <\/a>\r\n
25<\/div>\r\n
\r\n Per qu\u00e8 \u00e9s tant important la informaci\u00f3 en la presa de decisions? \u2013 Orienta’t – XTEC Blocs, data de consulta: novembre 24, 2025<\/span>\r\n \r\n \r\n <\/line>\r\n <\/polyline>\r\n <\/svg>\r\n <\/span>\r\n <\/div>\r\n <\/a>\r\n
26<\/div>\r\n
\r\n La confianza en el periodismo comienza con la transparencia, dicen panelistas en el ISOJ, data de consulta: novembre 24, 2025<\/span>\r\n \r\n \r\n <\/line>\r\n <\/polyline>\r\n <\/svg>\r\n <\/span>\r\n <\/div>\r\n <\/a>\r\n
27<\/div>\r\n
\r\n La confianza en los medios va a empeorar antes de mejorar – Digital News Report 2025, data de consulta: novembre 24, 2025<\/span>\r\n \r\n \r\n <\/line>\r\n <\/polyline>\r\n <\/svg>\r\n <\/span>\r\n <\/div>\r\n <\/a>\r\n
28<\/div>\r\n
\r\n Verificat, data de consulta: novembre 24, 2025<\/span>\r\n \r\n \r\n <\/line>\r\n <\/polyline>\r\n <\/svg>\r\n <\/span>\r\n <\/div>\r\n <\/a>\r\n
29<\/div>\r\n
\r\n Not\u00edcies falses i desinformaci\u00f3 – UAB, data de consulta: novembre 24, 2025<\/span>\r\n \r\n \r\n <\/line>\r\n <\/polyline>\r\n <\/svg>\r\n <\/span>\r\n <\/div>\r\n <\/a>\r\n
30<\/div>\r\n
\r\n Reinventant el periodisme de proximitat a Catalunya: Lli\u00e7ons del Philadelphia Summit 2025, data de consulta: novembre 24, 2025<\/span>\r\n \r\n \r\n <\/line>\r\n <\/polyline>\r\n <\/svg>\r\n <\/span>\r\n <\/div>\r\n <\/a><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La crisi de confian\u00e7a del periodisme s’agreuja per la polaritzaci\u00f3 i la recerca del clic, fent imprescindible la transpar\u00e8ncia i la qualitat per defensar el seu paper democr\u00e0tic.<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":54,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-38","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-croniques"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.periodisme.cat\/articles\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.periodisme.cat\/articles\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.periodisme.cat\/articles\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.periodisme.cat\/articles\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.periodisme.cat\/articles\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=38"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/www.periodisme.cat\/articles\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":66,"href":"https:\/\/www.periodisme.cat\/articles\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38\/revisions\/66"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.periodisme.cat\/articles\/wp-json\/wp\/v2\/media\/54"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.periodisme.cat\/articles\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=38"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.periodisme.cat\/articles\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=38"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.periodisme.cat\/articles\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=38"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}