Les famílies de les persones grans mortes a les residències madrilenyes durant la primera onada de la pandèmia, que confiaven en noves actuacions judicials per aclarir responsabilitats, ha rebut un nou impuls. Un jutjat de Leganés se suma a la investigació dels controvertits protocols que van limitar la derivació hospitalària dels residents.
Nous investigats en la causa de Leganés
El Jutjat d’Instrucció número 6 de Leganés (Madrid) ha acordat citar en qualitat d’investigats dos dels principals artífexs dels criteris de triatge aplicats: Carlos Mur, qui va ser director general de Coordinació Sociosanitària i va signar aquests protocols, i Francisco Javier Martínez Peromingo, el seu successor en el càrrec i considerat igualment responsable d’aquestes directrius.
La llista d’investigats en aquesta nova via judicial s’amplia. També haurà de comparèixer davant el jutge l’aleshores responsable del SUMMA 112, Pablo Busca. Les famílies consideren que el servei d’ambulàncies va tenir un paper determinant en l’operatiu dissenyat per la Conselleria de Sanitat madrilenya, atès que els vehicles sanitaris haurien deixat de recollir directament els residents malalts, actuant només sota autorització expressa de derivació per part del geriatre d’enllaç de l’hospital de referència. Precisament, per primera vegada, s’assenyala una d’aquestes figures creades pel govern regional per decidir sobre les derivacions: la geriatra de l’Hospital Públic Severo Ochoa de Leganés, María Jesús Molina.
Tots ells han estat convocats per al pròxim 17 de juny.
Testimonis considerats fonamentals
Abans d’aquestes declaracions, el dimarts 3 de juny, compareixeran com a testimonis diverses persones amb coneixement directe dels fets. Entre elles, l’exconseller de Polítiques Socials madrileny, Alberto Reyero, qui en el seu moment va denunciar públicament els protocols i va advertir que les persones grans anaven a morir de forma poc digna. També hi acudirà el responsable del grup d’hospitals privats HM Hospitales, Juan Abarca, i l’assessor sanitari contractat per la Comunitat de Madrid, Antonio Burgueño, qui ja figura com a investigat en un altre procediment judicial.
S’espera que Abarca Cidón aclareixi si es van utilitzar els hospitals privats per a la derivació de residents, una pràctica que, segons indicis, només s’hauria aplicat a aquells amb assegurança privada. Pel que fa a Burgueño, se li demanarà si el pla de contingència contra la Covid-19 que va elaborar va aconseguir la medicalització efectiva de les residències, un objectiu que no es va materialitzar.
L’origen de la querella i el marc legal
Aquesta segona causa judicial no sorgeix d’una iniciativa de la Fiscalia, com sí que va passar en el primer procediment que afecta alts càrrecs del govern d’Isabel Díaz Ayuso. En aquest cas, l’actuació judicial parteix d’una querella interposada per dos familiars de residents afectats. No obstant això, ambdues causes comparteixen el mateix fonament per a la denúncia: la possible comissió d’un delicte de denegació discriminatòria de l’assistència sanitària, tipificat a l’article 511 del Codi Penal. La condició de “querellats” dels citats a Leganés s’equipara, segons representants legals de les famílies, a la d’investigats.
La perspectiva de les associacions de famíliars
Des de les plataformes que agrupen les famílies, com Marea de Residencias i 7291: Verdad y Justicia, es percep aquesta nova passa judicial com un avenç significatiu. Confien que els testimonis, amb l’obligació legal de dir la veritat, “aportin totes les dades i documents de què disposin i ajudin així a conèixer la veritat i a fer justícia amb les 7.291 persones que van morir a les residències el març i l’abril de 2020 sense ser traslladades a un hospital”, tal com han expressat en un comunicat.
Aquesta nova investigació a Leganés se suma a la ja oberta al Jutjat d’Instrucció número 3 de plaça de Castilla, a Madrid, on Mur i Martínez Peromingo ja van ser citats el 26 de maig, tot i que la seva compareixença es va suspendre per una qüestió de procediment. Les famílies denunciants han mantingut durant aquests anys que la responsabilitat última de les decisions que van privar d’assistència sanitària adequada els seus éssers estimats recau sobre els dirigents polítics que van dissenyar el sistema.
