El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha comparegut avui al Congrés dels Diputats per oferir explicacions sobre les causes de l’apagada elèctrica que va afectar el sistema el passat 28 d’abril. Durant la seva intervenció, no ha aportat detalls addicionals als ja coneguts sobre les tres oscil·lacions que van originar la caiguda del sistema. Tanmateix, ha defensat que el tall de subministrament no va ser responsabilitat de les energies renovables i ha dirigit crítiques cap a l’energia nuclear pel seu paper durant l’incident.
Defensa de les renovables i retrets a la nuclear durant l’apagada
Sánchez ha eximit les energies renovables de qualsevol responsabilitat en la fallida del sistema elèctric. En canvi, ha qüestionat l’aportació de l’energia nuclear en aquell episodi, indicant que no va ser determinant per restablir el subministrament elèctric al país.1 El president ha detallat que la recuperació del servei es va aconseguir gràcies a l’aportació de l’energia hidroelèctrica, els cicles combinats de gas i les interconnexions internacionals.
La porta oberta al futur nuclear amb condicions estrictes
Malgrat les crítiques, el president s’ha mostrat disposat a negociar el futur de les centrals nuclears. Ha recordat que “les empreses van pactar un calendari de tancament, entre elles, el 2019; si ara plantegen un altre calendari, les escoltarem”. No obstant això, ha marcat tres condicions que considera imprescindibles per a qualsevol modificació: que una eventual pròrroga garanteixi la seguretat dels ciutadans, que la mesura sigui econòmicament viable i que asseguri la seguretat del subministrament elèctric. Sánchez ha insistit que no acceptarà que el cost de perllongar la vida útil de les centrals nuclears recaigui sobre els ciutadans en lloc dels “ultrarics propietaris de les centrals”. A més, ha remarcat que, segons el seu parer, “no hi ha ni un sol estudi seriós que digui que les nuclears són imprescindibles”.
Desvinculació de l’incident i el debat nuclear general
El cap de l’executiu ha qualificat d'”irresponsable” intentar vincular l’apagada del 28 d’abril amb el debat general sobre el model energètic i el paper de l’energia nuclear. Ha aprofitat la seva intervenció per explicar que, en el moment del tall, hi havia connectats més de 3.000 MW de potència nuclear –sense fer referència explícita a les centrals que poguessin estar aturades per raons econòmiques–. Ha afegit que, després de l’incident, aquestes instal·lacions també es van desconnectar de la xarxa i van haver d’activar els seus plans d’emergència interns per evitar el sobreescalfament dels reactors.
Pacte energètic i comissió d’investigació
Per la seva banda, el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha pres la paraula per recordar que la seva formació va proposar al govern un Pacte Energètic l’any 2022. Segons Feijóo, aquesta proposta ja contemplava un mix energètic amb més implantació d’energies renovables, el manteniment de l’energia nuclear, l’aprofitament de la hidroelèctrica i el desenvolupament de sistemes d’emmagatzematge. Així mateix, el líder popular ha anunciat la intenció del seu grup de promoure la creació d’una comissió d’investigació al Senat per analitzar a fons les circumstàncies i responsabilitats de l’apagada.
