El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha presentat el projecte per a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat, una decisió que ha estat rebuda amb eufòria pel món econòmic però que ha provocat una profunda fractura amb els seus socis d’investidura, Esquerra Republicana i Comuns Sumar. La proposta, que pretén convertir la infraestructura en un gran nus de connexions intercontinentals, amenaça l’estabilitat del Govern en minoria i posa en perill la negociació dels pressupostos per al 2026.
Un projecte per a un ‘hub’ intercontinental
La visió del Govern socialista per a l’aeroport és ambiciosa: una inversió de 3.200 milions d’euros, finançada íntegrament per Aena, per augmentar la capacitat de 55 a més de 70 milions de passatgers anuals. El pla inclou la construcció d’una nova terminal satèl·lit i la remodelació de les existents, però el seu element més controvertit és l’allargament de la tercera pista. Aquesta modificació és tècnicament necessària per permetre l’operativa d’avions de gran fuselatge, essencials per als vols de llarg abast que connectarien Catalunya amb mercats estratègics d’Àsia i Amèrica.
Salvador Illa defensa la iniciativa com una decisió estratègica per a les properes dècades, orientada a potenciar el teixit empresarial i acadèmic més que a atreure més turistes. “És una decisió que el Govern pren a consciència per ser líders econòmicament a Espanya i a Europa”, ha afirmat, tot insistint que el projecte es durà a terme amb el “màxim respecte per la sostenibilitat”.
El món econòmic celebra la decisió
L’anunci ha estat acollit com una notícia llargament esperada per les principals organitzacions empresarials catalanes. Patronals com Foment del Treball i Pimec, juntament amb la Cambra de Comerç i Fira de Barcelona, han celebrat una mesura que reclamaven des de fa quatre anys. Foment ha quantificat l’impacte potencial en 1,8 punts addicionals per al PIB català, uns 5.000 milions d’euros anuals, i la creació de desenes de milers de llocs de treball directes i indirectes. Aquests càlculs es basen en informes previs que projectaven un augment substancial de l’activitat econòmica vinculada a l’aeroport.
Xoc frontal amb Esquerra i Comuns
La sintonia amb el sector empresarial contrasta fortament amb el rebuig frontal dels socis que van facilitar la investidura d’Illa. Tant ERC com els Comuns han mostrat una oposició rotunda al projecte tal com està plantejat, fet que projecta una gran incertesa sobre el futur de la legislatura.
Per a Esquerra Republicana, la qüestió de la governança és el principal escull. La formació exigeix que, abans de qualsevol ampliació, es transfereixi la gestió de les infraestructures aeroportuàries catalanes a la Generalitat. “Volem que Aena surti de l’equació”, asseguren fonts del partit, que acusen el gestor estatal de prioritzar l’aeroport de Madrid-Barajas en detriment del Prat.
Per la seva banda, els Comuns centren la seva oposició en l’impacte ambiental i social. Consideren que la prioritat del país hauria de ser la inversió en habitatge o la millora de Rodalies, i no un projecte que, segons ells, agreujarà la massificació turística i destruirà espais naturals protegits. “Amb nosaltres que no comptin”, han advertit, amenaçant de portar la batalla a les institucions europees i de bloquejar els futurs pressupostos.
L’impacte ambiental, al centre del debat
El punt més sensible del projecte és l’afectació sobre el Delta del Llobregat, un espai d’alt valor ecològic protegit per la xarxa europea Natura 2000. L’allargament de la pista impactaria directament sobre les llacunes de la Ricarda i el Remolar. Tot i que el Govern promet compensacions ambientals, com la renaturalització de 250 hectàrees, les entitats ecologistes i els partits d’esquerra es mostren escèptics, recordant que els compromisos adquirits en ampliacions anteriors no s’han complert.
La determinació d’Illa per tirar endavant el projecte el situa en una cruïlla complexa: d’una banda, respon a la pressió dels poders econòmics; de l’altra, arrisca la seva estabilitat parlamentària. El president defensa que és una decisió de govern que no requereix una votació al Parlament, però el cost polític de governar sense el suport dels seus socis podria paralitzar la seva agenda legislativa.
