La vida a Barcelona es va encarir a un ritme més ràpid del que van créixer els ingressos de les seves llars durant el 2022. Tot i que la renda disponible per habitant va pujar un 4,9%, fins a situar-se en 22.994 euros, l’efecte d’una inflació disparada aquell any va provocar una pèrdua real del poder de compra del 2,6%. Aquestes són les conclusions principals d’un informe recent de l’Oficina Municipal de Dades (OMD), que analitza la situació econòmica de la ciutat amb dades que, si bé arriben amb cert decalatge, permeten traçar un mapa detallat de la realitat socioeconòmica dels barris.
Malgrat la caiguda en termes reals, la renda dels barcelonins es manté un 20% per sobre de la mitjana catalana, que se situa en 19.237 euros. Les xifres del 2022 reflecteixen un retorn progressiu a les dinàmiques prèvies a la pandèmia, després de la sotragada del 2020 i l’estabilització del 2021.
La bretxa entre barris s’eixampla de nou
L’anàlisi per barris dibuixa una ciutat de contrastos on les desigualtats tornen a créixer. La breu treva que va oferir la pandèmia en la reducció de les diferències econòmiques sembla haver finalitzat. La distància entre el barri amb la renda més elevada, les Tres Torres (41.430 euros), i el més modest, Ciutat Meridiana (11.789 euros), s’acosta als 30.000 euros anuals per habitant.
Aquest increment de la desigualtat s’explica, en part, perquè els barris amb rendes més altes van experimentar un creixement més accelerat. Les Tres Torres, per exemple, va veure com la seva renda pujava un 9,3%, mentre que a Ciutat Meridiana l’augment va ser del 5,5%. Zones com el Barri Gòtic i el Raval també van registrar increments superiors al 9%, mentre que a la Clota, Can Baró o el Bon Pastor, el creixement no va arribar al 2,5%.
Sarrià-Sant Gervasi i Nou Barris, els dos pols de la ciutat
Sarrià-Sant Gervasi es consolida com el districte més acabalat, amb una renda per càpita de 35.062 euros, un 52% per sobre de la mitjana barcelonina. A l’altre extrem, Nou Barris (16.872 euros) i Ciutat Vella (16.838 euros) presenten les xifres més baixes, gairebé un 30% per sota de la mitjana.
La composició dels ingressos també varia substancialment. Als districtes més rics, com Sarrià-Sant Gervasi, les rendes provinents d’activitats professionals o immobiliàries tenen un pes del 36%. En canvi, a Nou Barris, aquest tipus d’ingressos amb prou feines arriba al 19%, mentre que les prestacions socials representen una quarta part dels recursos de les seves llars.
L’escut de les polítiques públiques
L’informe subratlla el paper fonamental del sector públic com a mecanisme redistributiu. Sense les prestacions socials, com les pensions o els subsidis d’atur, les diferències serien encara més acusades. Un exemple clar és el de Nou Barris: tot i ser el districte amb la renda primària (abans d’impostos i prestacions) més baixa, l’impacte de les ajudes públiques fa que no sigui el de menys renda disponible final, posició que ocupa Ciutat Vella.
Aquesta intervenció esmorteix el cop a les zones més vulnerables. Barris com Canyelles o Can Peguera, amb nivells de renda baixos, reben fins a un 31% dels seus recursos a través de prestacions. Aquest suport va ser decisiu per a moltes famílies en un any marcat per la incertesa econòmica i l’escalada de preus, dibuixant un escenari complex on, malgrat les xifres macroeconòmiques, el dia a dia de molts ciutadans va estar condicionat per la pèrdua de poder adquisitiu.
